L’esquí de muntanya també fa competicions. A vegades ens podem fer la pregunta “És la competició una opció per a mi?”.
Cadascú ha de respondre aquesta pregunta, però no hem de descartar les competicions encara que el nostre nivell no sigui elevat o ens agradi anar tranquil·lament. A moltes curses hi ha corredors que realment van a competir i d’altres que s’ho prenen com una travessa o una activitat més.
El gran avantatge és que hi ha tota una organització que s’ocupa de seleccionar el recorregut i ha verificat les seves condicions, de seguretat, de controlar els corredors per que ningú falti i moltes vegades d’organitzar un dinar o sopar de cloenda.
Les curses són un bon camí per endinsar-se en aquest esport, sobretot si no tenim massa experiència.
Hi ha diversos tipus de competicions:
Els Sprints són una nova modalitat que es corre en un circuit curt, normalment a l’abast del públic i que incorporen trams amb esquís, grampons, a peu, canvis, algun eslàlom de baixada…
Els Relleus, normalment amb circuits curts i molt orientades, i com els Sprints, són força espectaculars.
Les Cronoescalades són únicament pujades, normalment sense massa dificultat tècnica, a l’abast de tothom amb una forma física raonable. Moltes vegades tenen lloc per o a prop de les pistes d’una estació d’esquí i són una modalitat ideal per iniciar-se. A més a més, no acostumen a necessitar material de seguretat (pala, ARVA, sonda) ni moltes vegades casc o motxilla i els desnivells a superar són de l’orde de 500m a 1000m. A Catalunya es corren moltes cronoescalades. Normalment les primeres de la temporada són la de Vall Ter i la nocturna del Pas de la Casa. Altres són la Crononiu a La Molina, la Vertical Arinsal a Andorra, la Cambra Z a Cambra d’Ase i la Cronoescalada Granvalira a Soldeu.
Les Curses Individuals són travesses o recorreguts alpins per muntanya. Acostumen a incloure trams a peu o canals amb grampons, canals de baixada, zones amb pas de patinador, ascens a colls i cims i tot el que puguem trobar a la muntanya. Una sèrie de controls i d’aprovisionaments permeten verificar el recorregut i donen seguretat. Normalment superen desnivells que van de 1.000m a 2.000m i com a conseqüència del recorregut, són curses molt més tècniques. Exemples al nostre país són: la Traça Catalana a Les Angles, la Traça Muga cap a la zona d’Aransa, la cursa de la Fontblanca a Ordino-Arinsal i moltes més.
A les Curses per Equips es competeix en equips de 2 ó 3 persones. Acostumen a ser més llargues i complexes que les individuals i imiten molt més l’origen de les patrulles militars. En aquestes curses normalment tot l’equip surt a l’hora i el temps és el del corredor més lent. Exemples poden ser la de la Vall Fosca, la d’Altitoy o el Ralli del CEC als Pirineus i curses mítiques com la Mezzalama, la Patrulla dels Glaciars o la Pierramenta als Alps. La major part d’aquestes competicions tenen lloc a alta muntanya i a llocs allunyats de la civilització. Hem de ser capaços de resoldre els problemes per nosaltres mateixos i hem de portar tot l’equip necessari (normalment hi ha un mínim que determina l’organització) donades les nostres forces i qualitats. Una cursa la pot fer el primer en 4h i l’últim en 10h. És clar que les necessitats d’un i de l’altre són diferents.
Moltes d’aquestes curses tenen dos circuits, de forma que podem escollir-ne un de més curt o més orientat a fer una travessa que una competició. No oblidem que normalment és possible córrer la mateixa cursa que el campió del món!
Les competicions de esquí de muntanya utilitzen banderes clavades a terra i altres indicadors per marcar l’itinerari. Normalment les zones de pujades es marquen en verd, les de baixades en vermell i les de grampons o trams a peu en groc. I s’utilitzen panells indicadors als controls per indicar les operacions a realitzar (calçar-se els esquís, posar-se grampons, etc.)
Cal dir que també podem gaudir de les competicions sense participar-hi, simplement com a espectador o resseguint (sense molestar) l’itinerari. Us animem a tots a participar-hi!
Paco Gorina
